Biografia de Bernard Cassen

L'exercici de la democràcia no es redueix a dipositar un vot a l'urna cada quatre o cinc anys per a escollir governants. Avui, els ciutadans volen participar de forma permanent en l'elaboració de les grans decisions que els afecten. És per això que la democràcia participativa no és un artifici sinó més aviat una condició imperativa per al bon funcionament de la democràcia representativa. Si manca la participació, els governants s'exposen a crisis de legitimitat que els debiliten.

 

Per prendre les decisions nacionals, els governs tenen al davant d'ells els sindicats, els grups de pressió, les associacions, els mitjans de comunicació, les enquestes, en una paraula: l'opinió pública, la qual per força ha de ser tinguda en compte.

 

Però actualment les decisions estructurals ja no es prenen a nivell nacional sinó a nivell europeu o internacional (G8, FMI, OMC, OTAN, Banc Mundial). Són els governs qui les continuen prenent, però per a aplicar-les, es protegeixen sota pretextos de «restriccions» supra-estatals que ells mateixos han fabricat. Així la Unió Europea amb el pretext «d'Europa» estableix arreu polítiques neoliberals (desreglamentació, atacs contra els serveis públics, dúmping social o fiscal, etc…) que serien rebutjades de forma individual pels governs.

 

Hi ha una opinió pública nacional, però encara no existeix una opinió pública europea o internacional prou forta, en el lloc on precisament seria més indispensable. Els moviments socials, i en particular aquells que es retroben en els fòrums socials mundials o continentals, contribueixen a la formació d'una opinió pública transfronterera. Les seves reivindicacions i manifestacions - sobre temes com l'anul·lació del deute, la lluita contra la pobresa, contra els paradisos fiscals, contra el lliure canvi, pels medicaments genèrics, per la sobirania alimentària, etc… - lògicament s'adrecen a les institucions que tenen el mateix àmbit geogràfic: europeu o internacional.

 

Aquestes institucions, pilars del neoliberalisme, han entès ràpidament el perill d'aquestes mobilitzacions i han intentat respondre-hi mitjançant polítiques de comunicació, canviant el discurs però molt poc pràctica. Serà només amb el reforçament simultani de les lluites socials nacionals i les campanyes internacionals que naixerà un «altre món possible», que permeti reprendre les boniques consignes dels fòrums socials.

Bernard Cassen

Bernard Cassen,
nascut a París el 1937, és professor emèrit de l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat de París VIII i titular d'una càtedra europea Jean-Monnet de Ciències Polítiques. És periodista i director general del diari "Le Monde diplomatique". Ha estat fundador i el primer president d'Attac France (Associació per a la Taxació e les Transaccions financeres i l'Acció Ciutadana) (1998-2002).

Bernard Cassen va ser un dels promotors l'any 2000 del Fòrum Social Mundial que es va celebrar per primera vegada a Porto Alegre. És una de les figures més conegudes del moviment altermundialista a escala internacional.