La vil·la romana de Torre Llauder és el jaciment arqueològic d'una vil·la romana.
La descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder l’any 1961 per Marià Ribas i el seu equip de col·laboradors assenyala una fita transcendent en la història de l’arqueologia mataronina i catalana del segle XX.
Aquest important jaciment arqueològic, un dels més notables del país, situat al Clos Arqueològic, al barri de Pla d’En Boet de Mataró, declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), pren el nom de la casa pairal fortificada del segle XVII construïda al voltant d’una torre de defensa del segle XVI, el mas Llauder o de la Torre Llauder.
Per la seva importància, la vil·la romana de Torre Llauder va ser exclosa del polígon que es construïa i el 1964 fou declarada Monumento Histórico-Artístico de Interés Nacional. El 1965 l’Ajuntament n’adquirí els terrenys, el 1969 protegí la zona i un any més tard enderrocaren la masia dels Llauder i la seva torre.
Les restes arqueològiques van restar abandonades molt de temps i patiren espoli i degradació. La Secció Arqueològica del Museu de Mataró va encapçalar el 1972 un moviment de sensibilització ciutadana envers el seu patrimoni que va permetre que, sis anys més tard, l’Ajuntament aconseguís que el Ministerio de Obras Públicas financés la construcció d’un mur de contenció al jaciment, el que ara coneixem com a Clos Arqueològic de Torre Llauder, que es va inaugurar el 1980. Finalitzades les excavacions i la restauració dels mosaics, es va treballar en l’adequació del jaciment per a fer-lo visitable, obres que finançaren la Generalitat i l’Ajuntament i que varen permetre obrir el recinte al públic el 1988.
Per posar més en valor el monument, l’Ajuntament de Mataró va aprovar el 2008 el Pla Director del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder, on es fixaren les directrius i criteris d’actuació pel que fa a excavació arqueològica en extensió del Clos Arqueològic, restauració de les restes i museïtzació del recinte.